La dona i el seu benestar

Marc Cases és infermer de l’EAP Navàs-Balsareny, i avui ens parla sobre la dona i el seu benestar.

En la nostra societat, l’acceptabilitat de la sexualitat és diferent per als homes i per a les dones, produint-se un tractament desigual sociocultural que ofereix permissivitat als homes, però desvaloritza i estigmatitza les dones que responen a les seves necessitats i desitjos sexuals.

Si mirem els estereotips, el masculí es podria caracteritzar per una necessitat de domini, agressió i realització, i se li atribueix un alt grau de valor, jerarquia i poder, constituint-se així com a model “universal” amb el qual és comparat, en canvi l’estereotip femení del que es diu que es caracteritza per una necessitat de dependència i cures, i al qual a més se’l considera com a model subordinat. Hem de tenir en compte que cada cultura interpreta a la seva manera els estereotips de gènere, això demostra que la idea que tenim sobre els homes i les dones estan construïdes socialment.

Altres prejudicis socioculturals es refereixen al fet que les dones només haurien de tenir sexe per amor; el silenci sexual que emfatitza que les dones no haurien de mostrar interès pel sexe; en aquest sentit, la idea de l’estigma repressor que entén el sexe com a mitjà estricte per a la reproducció, del qual no s’espera que hi hagi el desig, i la consideració social dels cossos de les dones com a objecte de desig, que inclou altes expectatives sobre l’atractiu i la imatge corporal, amb les inevitables repercussions sobre l’autoestima de les dones.

Les dones, moltes vegades, es podrien considerar que són instrument de desig dels homes, perquè la sexualitat femenina, possiblement, no s’ha viscut en primera persona; s’ha centrat a seduir o a ser seduïdes.

Per això, es fa una crida a les dones perquè explorin i coneguin el seu cos “des de la llibertat”, ja que “si creus que tens dret a sentir plaer, no has de viure la sexualitat des de la culpa o el sotmetiment”. També, s’insisteix en la idea del consentiment i es recorda que “Sempre es té dret a rectificar, a arribar a un determinat punt i a no voler anar més enllà o tornar enrere”. S’arribava a culpabilitzar el plaer perquè se l’associava amb el vici, però encara queda camí per recórrer.

S’ha de pensar que tot i que la dona viu més anys que l’home i hi ha una major proporció de vídues, en elles està mal vist el fet de tenir relacions sexual. No obstant això, en els homes s’accepta i es valora que tinguin una sexualitat activa, i fins i tot que es relacionin amb dones més joves.

Per tant, cal valorar el que és la dona i el que es té d’especificitat i diferència pel fet de ser dona, i mirar-ho amb una mirada lliure dels prejudicis que la societat atribueix a allò femení.

La dona té el poder de la creativitat i la consciència de ser elles mateixes, i de creure en els seus propis coneixements, experiències i en el seu destí.

Per a això, és molt important revisar i qüestionar les creences i els models que ens han transmès sobre el que suposa ser dona, ja que moltes han après a limitar les capacitats en sentir-se subestimades i infelices, i moltes vegades, ni tan sols se sap. Es té dret al benestar i a conquerir una bona autoestima que es permeti connectar amb el món intern de dona i confiar en el poderós instint.

Fonts: Fundació Salut i comunitat i Psicòloga Núria Gol

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Ciutadania, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.