Tot el que heu de saber sobre les voluntats anticipades

publicació_icscc

És un fet innegable que les decisions que es prenen en relació amb el final de la vida preocupen les persones.

És un moment en què es disposa de més recursos i de l’ajuda de professionals de la salut, generalment a l’abast de tothom, però al mateix temps es tem que l’aplicació d’aquestes decisions no s’ajusti prou a la situació personal i a la manera de ser de cadascú.

Tothom té dret a posar límits a qualsevol actuació que rebi o a demanar-ne una de determinada quan es prefereix abans que una altra. I tothom té dret a anticipar aquesta voluntat perquè es tingui en compte quan, arribat el moment, no es pugui expressar o defensar-la personalment.


Què és un document de voluntats anticipades?

Es tracta d’un document que el pacient fa, el contingut del qual consisteix en unes instruccions que dóna al seu metge o metgessa i on fa constar quin tipus d’atenció mèdica voldria o no rebre al final de la vida en cas de trobar-se en una situació d’incapacitat per prendre decisions i comunicar-se.

Quin és l’objectiu del document de voluntats anticipades?

El document de voluntats anticipades (DVA) promou el principi ètic i legal de l’autonomia dels pacients a l’hora de prendre decisions relatives a la salut, fins i tot quan aquests ja no poden decidir per si mateixos.

Qui pot formalitzar un DVA?

Qualsevol persona major d’edat i amb plena capacitat pot expressar de manera lliure i anticipadament les instruccions que vol que es tinguin en compte quan les circumstàncies no li permetin expressar personalment la seva voluntat.

Què s’entén per una persona capacitada per prendre decisions mèdiques?

La persona que té l’enteniment suficient per comprendre el seu diagnòstic, així com els beneficis, els riscos i les alternatives del tractament proposat.

Quan és el moment més aconsellable per fer un DVA?

El millor moment per fer un DVA és quan el pacient conserva la plena capacitat.

Cal fer-lo per escrit o verbalment?

Tant les instruccions verbals com per escrit han d’ésser tingudes en compte pels professionals sanitaris que tractaran els pacients. No obstant això, és interessant que el DVA es faci per escrit, ja que les instruccions escrites són més efectives perquè disminueixen els malentesos i la possibilitat de dubtes de metges, familiars o altres persones properes.

De tota manera, sempre que la persona conservi les capacitats, si expressa una voluntat de viva veu després d’haver fet el DVA tindrà validesa aquesta voluntat expressada verbalment.

Per què convé fer un DVA?

Per una banda, el DVA permet que el pacient exerceixi el seu dret a decidir sobre l’atenció mèdica que vol rebre. Per l’altra, el DVA ajuda a descarregar els familiars i amics de l’angoixa que els genera el fet d’haver de decidir pel pacient.

Hi ha un DVA que sigui oficial?

No hi ha cap DVA que sigui l’oficial. Existeixen, però, diferents models que poden servir de guia. Les parts bàsiques d’un DVA poden ser:

  • Els criteris fonamentals que s’han de tenir en compte: la jerarquia de valors, les creences i les expectatives personals de l’autor del DVA.
  • Les situacions sanitàries concretes en les quals s’han de tenir en compte aquests criteris fonamentals.
  • Les instruccions i límits concrets, en relació amb l’actuació mèdica, davant de decisions previstes en funció de les possibilitats evolutives. Tot i això, el Departament de Salut va fer un model orientatiu per ajudar a redactar un DVA.

Què s’ha d’escriure en el DVA?

Cal no oblidar que el contingut del DVA és lliure i no està estandarditzat perquè depèn de la singularitat de la persona que l’escriu. Això no obstant, hi ha diversos models de DVA i recomanacions de contingut que poden ajudar el pacient a concretar-ne les instruccions.

Quins tipus de contingut podria escriure un pacient en el seu DVA?

Alguns continguts del DVA poden consistir a: designar un representant, descriure quins tractaments mèdics acceptaria o rebutjaria a la fi de la vida i a demanar cures pal·liatives, entre d’altres.

Què són les mesures de suport vital?

Són aquells procediments que reprodueixen de manera artificial aquelles funcions vitals bàsiques que els pacients ja no poden realitzar per ells mateixos a causa del seu estat de salut. L’objectiu de les mesures de suport vital és el manteniment de la vida i no la curació.

Alguns exemples de mesures de suport vital són:

  • el ventilador mecànic, un aparell que ajuda els pacients a respirar;
  • l’alimentació i la hidratació artificials, per via venosa o per sonda;
  • l’administració de medicació per evitar infeccions;
  • la diàlisi, per extreure les toxines dels ronyons quan aquests no funcionen;
  • la reanimació cardiopulmonar (RCP), utilitzada en cas de parada cardiorespiratòria.

Quins tractaments es poden sol·licitar en el DVA?

S’hi poden demanar tractaments, l’objectiu dels quals sigui millorar la qualitat de vida i no el guariment. Aquestes mesures s’anomenen cures pal·liatives i consisteixen en el conjunt de procediments que tenen per objecte proporcionar comoditat i evitar el dolor i el sofriment.

En el DVA es poden especificar voluntats relatives a la pròpia persona un cop morta?

Sí, s’hi poden especificar voluntats relatives a la donació d’òrgans, a la donació del cos per a la investigació científica, o a aspectes específics sobre l’enterrament o la incineració, entre d’altres.

Cal tenir present, però, que possiblement l’autoritat i la potestat respecte a algunes d’aquestes “altres consideracions” no pertanyi als metges sinó a altres figures professionals, a qui s’haurà de recórrer per tal d’assegurar-ne l’acompliment.

Què és un representant?

El representant és una persona de plena confiança, que es pot designar en el DVA, que ha de conèixer els valors i la voluntat del pacient i tenir la facultat d’interpretar-la i aplicar-la. La seva funció consisteix a fer d’interlocutor amb els metges o amb l’equip sanitari quan el pacient no pugui expressar la seva voluntat per si mateix. En principi, el representant no hauria de contradir el contingut del document, però sí que pot manifestar-se en aspectes no mencionats en el DVA, com poden ser: el consentiment informat (per realitzar determinats procediments mèdics), la valoració de les circumstàncies en funció dels avenços de la tècnica mèdica, l’oportunitat de la donació d’òrgans o de la investigació científica, etc.

De tota manera, es pot limitar l’actuació del representant en funció de la confiança que es dipositi en ell. El fet de designar un representant no és obligatori, però sí que és molt aconsellable.

Qui pot ser representant?

Un persona adulta que conservi les seves plenes capacitats.

És recomanable designar un representant substitut?

Aquesta opció és molt recomanable ja que pot donar-se el cas que el primer representant designat es trobi impossibilitat per exercir la seva funció.

Qui no pot ser representant?

Atesa la importància capital de les funcions i decisions encomanades al representant, convé evitar que pugui afectar-lo cap mena de conflicte d’interessos i assegurar-se que les decisions que prendrà seran en interès del pacient. És per això que convé que el representant no sigui, per exemple, cap dels testimonis del document, ni el professional de medicina responsable que haurà d’executar-ne les decisions, ni el personal sanitari que hi tingui vinculació. Això no exclou que puguin ser representants persones que, per la vinculació afectiva o de parentiu amb el pacient, se suposa que donaran prioritat als interessos d’aquest.

Es poden fer constar al DVA els noms de les persones que el pacient no vol que prenguin decisions relatives a la seva salut?

Sí, el pacient pot especificar en el document els noms de les persones que no vol que prenguin decisions relatives a la seva salut.

Quan comença a exercir la seva autoritat el representant?

Normalment, el representant comença a exercir la seva funció quan la persona que ha realitzat el DVA ja no està capacitada per prendre decisions mèdiques i comunicar-les. Un professional mèdic haurà determinat prèviament que el pacient ha perdut aquestes capacitats.

Quins són els drets i les responsabilitats del representant?

El representant té accés a tota la informació necessària per prendre les decisions mèdiques relatives al pacient. Un representant pot també participar en discussions i reunions concernents a la salut del pacient, i, si és pertinent, pot decidir quina informació mèdica es procurarà a altres persones.

En relació amb les decisions que pren el representant cal que el pacient tingui en compte que si el DVA inclou instruccions específiques sobre l’assistència sanitària, el representant les haurà de respectar i defendre. I si el DVA no determina què s’ha de fer en certes circumstàncies, llavors és el representant qui ho decidirà.

El representant no ha de substituir els interessos, desitjos, valors o creences del pacient pels seus, sinó que ha de seguir els del pacient. Es pot limitar l’àmbit en el qual es vol que el representant actuï.

Fins a quin punt s’ha de tenir en compte un DVA?

L’existència d’un DVA comporta l’obligació legal i ètica dels professionals sanitaris de tenir-lo en compte, ara bé, això sempre sota una lectura crítica i prudent que porti a una decisió basada en el respecte a la voluntat dels pacients, sempre que aquesta no impliqui una acció contra l’ordenament jurídic explícit, contra les bones pràctiques mèdiques (tenint en compte que el pacient té dret a la limitació o negativa en relació amb el tractament) o que sorgeixi una situació no prevista en la qual se’ns plantegi el dubte sobre si, en aquest cas, el malalt mantindria la lletra del contingut del DVA.

Es tindrà en compte el DVA en situació d’emergència?

En una situació d’emergència l’equip sanitari ha d’actuar molt ràpidament i, possiblement, no tingui coneixement de la voluntat del pacient, però després d’haver superat la situació d’emergència hi ha l’opció de retirar els tractaments que no vulgui.

És necessari comptar amb la presència i l’ajut d’un professional mèdic en la realització i l’aplicació del DVA?

No és necessari comptar-hi, però sí que és cert que pot ser de gran ajuda a l’hora d’orientar el pacient en la presa d’algunes decisions, en el moment de redactar-lo, i el seu representant, en el moment d’aplicar-lo.

Quina és la funció dels centres assistencials davant els DVA?

Els centres assistencials han d’ajudar a la realització del DVA proporcionant als professionals sanitaris els coneixements i la formació necessària per poder informar i orientar el pacient sobre la manera de confeccionar un DVA.

Com ha de formalitzar o validar el pacient el seu DVA?

És necessari que es garanteixi la identitat del pacient, així com la seva capacitat, i que es conegui el contingut del DVA i que aquest es correspon amb la seva voluntat. Per tal de garantir aquests requisits de validesa, el DVA s’ha d’atorgar davant d’un notari o amb la intervenció de tres testimonis.

Quins són els requisits de validació del DVA davant de tres testimonis?

La llei exigeix que els tres testimonis siguin majors d’edat, que tinguin la capacitat d’obrar i que, com a mínim, dos d’ells no tinguin cap relació de parentiu fins al segon grau ni estiguin vinculats amb el pacient per relació patrimonial.

Un cop validat, ja és efectiu el DVA d’un pacient?

No. El DVA té validesa un cop escrit i signat pel pacient i pel notari o els testimonis, però no és fa efectiu fins que el pacient perd les capacitats de decisió i comunicació.

Què cal fer amb el DVA un cop s’ha formalitzat?

Per tal que es compleixin les instruccions del DVA, cal que el pacient (o en cas d’incapacitat de fet, el representant) lliuri el document al centre sanitari en el qual el pacient serà atès per tal que s’inclogui a la seva història clínica. Amb l’objectiu de garantir la difusió del DVA del pacient, també és convenient que en faci diverses còpies i les entregui al seu representant i a persones properes.

Cal que el pacient registri el DVA?

El Departament de Salut disposa d’un registre centralitzat de documents de voluntats anticipades per difondre’ls i facilitar-ne l’accés independentment d’on es trobi el titular. És aconsellable que el pacient registri el DVA per garantir-ne al màxim la difusió, però cal que recordi que això no li dóna més validesa legal. Si el DVA ha estat validat davant notari, aquest serà l’encarregat de registrar el document, de manera que no cal que ho faci l’atorgant. Si el document ha estat validat davant tres testimonis, la responsabilitat de registrar-lo recau sobre l’atorgant.

Si el pacient vol registrar el DVA, quina és la documentació que ha d’aportar?

(Cal recordar que aquesta opció només és necessària en cas d’haver validat el DVA a través de tres testimonis, en comptes de fer-ho per via notarial.)

  • El full de sol·licitud, emplenat degudament amb lletra majúscula i signat.
  • Una fotocòpia d’aquest full de sol·licitud, perquè pugui ser retornat amb el segell del registre.
  • El DVA amb totes les signatures.
  • Les fotocòpies compulsades dels DNI del pacient i dels testimonis

Què és una compulsa?

És un segell que confirma que la fotocòpia del document reprodueix fidelment l’original. Per tal de compulsar un document és necessari aportar la fotocòpia i el document original en vigor. Les compulses les pot realitzar qualsevol oficina de registre de l’Administració de la Generalitat, qualsevol de les oficines de registre de l’Administració General de l’Estat, els centres sanitaris integrats a l’ICS, els centres sanitaris dependents d’una entitat de dret públic i alguns ajuntaments i entitats que integren l’administració local.

On s’ha de portar el DVA perquè sigui registrat?

Es pot entregar al centre de salut on es visita habitualment el pacient (o a l’oficina de la Generalitat amb registre més propera) des d’on l’enviaran al Departament de Salut o es pot adreçar directament al mateix Departament, situat a la travessera de les Corts 131-159, Pavelló Ave Maria.

Té caducitat un DVA?

Un cop realitzat el DVA no té caducitat i, per tant, té efectivitat fins a la mort de la persona atorgant, però és molt convenient que es revisi i renovi periòdicament, sobretot si s’han esdevingut fets no previstos en el document anterior.

Es pot canviar o revocar un DVA?

És recomanable que el DVA sigui revisat en cas que s’esdevinguin canvis en l’estat de salut del pacient. Es pot realitzar una renovació del DVA per reafirmar la voluntat expressada fa molt de temps o es pot realitzar una substitució del DVA en cas de canviar de parer. També es pot modificar, per adequar-lo millor als avenços de la tècnica científica. Un DVA es pot canviar o revocar, sempre que l’atorgant conservi les plenes capacitats. En aquest cas, es recomana destruir el DVA que ja no es considera vàlid i les còpies entregades a les diverses persones, especialment a l’equip mèdic.

És necessari un advocat per modificar alguna de les voluntats expressades al DVA?

No és necessària la presència de cap advocat per modificar alguna de les voluntats expressades al DVA. Sempre que la persona conservi la plena capacitat pot canviar la seva decisió i serà aquesta última la que ha de ser respectada.

Quina llei regula el DVA?

El DVA està regulat per la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.

Exemples d’alguns dels plantejaments que cal que el pacient es faci en relació amb el que considera una bona fi de la vida

  • Quina és la jerarquia de valors morals del pacient?
  • Què és per al pacient la dignitat i en quines situacions sentiria que l’ha perduda?
  • Amb quin tipus de limitacions estaria el pacient disposat a viure (com ara: no poder alimentar-se, hidratar-se i respirar per si mateix)?
  • Si té creences religioses, fins a quin punt influeixen en la seva visió del món?
  • Com n’és d’important per al pacient poder reconèixer la família i altres persones properes?
  • Sota quines circumstàncies preferiria la mort abans que continuar vivint?

És interessant reflexionar sobre la mort?

Aquesta decisió és només del pacient. Nogensmenys, cal tenir present que encara que en la nostra societat l’esdeveniment de la mort és una qüestió que tendeix a ser marginada com a tema de reflexió, no es pot negar que es tracta d’un esdeveniment natural i comú a tots els éssers vius. Així, seria convenient que, com a mínim, es plantegés la possibilitat d’encarar-lo com a objecte de reflexió o de diàleg amb les persones properes.


Més informació

Font: Canal Salut
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en EAP Montserrat, voluntats anticipades i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s