Quan cal anar a urgències pediàtriques?

Com explica la nostra companya, la doctora Amalia Arce, al seu blog Diario de una mamá pediatra, a l’apunt del dia 14 de febrer “10 motivos para acudir a urgencias pediátricas”, els motius pels quals cal que feu una consulta urgent a pediatria són:

urgencies

  1. Febre

Tot i que la febre és un símptoma molt habitual en infants i que sempre us hem dit que s’haurien de deixar passar entre 24 i 48 hores abans de visitar-los per aquest motiu, hi ha vegades que la visita s’haurà de valorar abans.

Quan haureu de demanar una visita urgent?

  • Quan tinguin febre, si són nens menors de 3 mesos.
  • Quan la febre vagi acompanyada de malestar general, decaïment o lesions a la pell que no desapareixen amb la pressió (s’anomenen petèquies).
  • Quan es tracta de febre alta (per sobre dels 39-39,5 °C) en infants menors de 3 anys, ja que en aquesta edat les infeccions es poden generalitzar amb més facilitat.
  1. Dificultat respiratòria

Una dificultat per respirar sempre s’ha de valorar per poder determinar quin és l’origen del problema i poder prescriure un tractament efectiu. En la majoria dels casos ve originada per laringitis, bronquitis i pneumònies. En menor mesura, també pot ser originada per un cos estrany o un ennuegament.

  1. Dolor que no millora amb els analgèsics habituals

Cal que aneu especialment amb compte quan es tracta d’un dolor abdominal (continu) i, en els nens, d’un dolor testicular.

  1. Traumatisme cranial amb signes d’alarma

La majoria dels traumatismes que pateixen els nens són banals i no cal una atenció urgent, però caldrà anar d’urgències quan:

  • El cop ha sigut molt fort, per exemple  a causa de la caiguda des d’un lloc alt o si ha sortit disparat d’un vehicle.
  • Si hi ha hagut pèrdua de consciència o observeu algun símptoma neurològic o vòmits.

http://www.althaia.cat/blogosfera/pediatria/2014/10/10/aiiiii-que-mhe-fet-un-coco-que-cal-vigilar/

  1. Convulsions
  • Si l’infant està convulsionant, cal que activeu els serveis d’emergència (061).
  • Si la convulsió ha parat espontàniament (que és el que acostuma a passar), caldrà que l’infant es visiti per poder determinar-ne la causa (febril, metabòlica, epilèpsia) i iniciar un procés de diagnòstic, així com per comprovar que el nivell de consciència s’ha recuperat completament.

Hi ha altres tipus d’alteració de consciència, dels quals també caldrà fer una valoració urgent.

  1. Diarrees i vòmits

En aquests casos, caldrà que consulteu si:

  • Són lactants o infants petits, ja que tenen més risc de deshidratació.
  • Si els vòmits o les diarrees són molt intensos (això ve determinat pel nombre de deposicions diàries i la quantitat).
  • També haureu de consultar, si no tolera cap aliment ni cap líquid per via oral.
  1. Traumatismes amb deformació o ferides per suturar
  • Quan un traumatisme origina dolor o impotència funcional (quan no són capaços de moure l’extremitat) o s’observa una deformació. En aquests casos, l’infant s’haurà de visitar per descartar una fractura i poder-la immobilitzar.
  • Quan es tracta d’una ferida oberta, s’haurà de suturar en les primeres hores.
  1. Ingesta accidental desubstàncies tòxiques o medicaments

Quan s’ha produït una ingesta accidental d’una substància tòxica o d’un medicament (ja sigui perquè l’ha agafat o perquè, per error, li hem donat una dosi més alta de la que se’ns ha indicat), caldrà realitzar una valoració de forma ràpida, encara que l’infant no mostri cap símptoma, ja que en el cas que s’hagi de subministrar un antídot o alguna substància per contrarestar el tòxic, caldrà fer-ho com més aviat millor. En aquests casos, porteu l’envàs del tòxic o del medicament a urgències per facilitar-ne la identificació.

  1. Reaccions al·lèrgiques

Si es produeix una erupció a la pell o hi ha un procés d’inflamació important, dificultat per respirar i vòmits o símptomes digestius després d’haver pres un aliment, o per la picada d’un insecte. En aquests casos caldrà visitar l’infant  perquè normalment s’han d’administrar medicaments (com, per exemple, l’adrenalina per revertir els símptomes).

  1. Malalties cròniques

En els infants amb malalties cròniques com ara cardiopaties, malalties oncològiques o metabòliques, processos que per a altres nens són més banals poden descompensar les malalties de base. Per exemple, una infecció pot ser molt més greu en un pacient immunodeprimit o una gastroenteritis pot descompensar un pacient diabètic.

Per això, en aquests casos cal que consulteu abans per controlar que tot segueixi una evolució correcte.

Finalment, hi ha un grup d’infants al qual caldrà que vigileu amb més cura, que són els nounats (sobretot dins del primer any de vida i, en especial, durant els tres primers mesos).

Què caldrà que vigileu?

  • Qualsevol signe de rebuig de l’aliment,
  • canvi de coloració,
  • plor continu,
  • decaïment.

En aquests casos, caldrà que feu la consulta molt abans del que la faríeu per a  infants més grans.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Consells pediàtrics, Infermeria pediàtrica, Nen malalt, Recomanacions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s