Accessibilitat als blogs i xarxes socials per a persones amb discapacitats

Logo de "Publicació compartida"

Logo

Avui dia Internet s’ha convertit en una de les fonts d’informació més utilitzades. Blogs, “wikis”, Twitter, etc. són un seguit de plataformes on podem trobar tot tipus d’informació. Però no tothom hi pot accedir. Hi ha col·lectius que, per diferents motius, ho tenen més difícil. Persones grans o que viuen en zones rurals sense bona cobertura telefònica o persones amb discapacitat en són alguns.

Les persones amb discapacitats físiques o sensorials tenen dificultats concretes a l’hora de treballar amb pàgines d’Internet. Són persones amb la visió reduïda que necessiten que les pàgines web permetin l’ampliació de la lletra per poder-hi navegar o persones amb dificultats de mobilitat a les mans, a qui cal un sistema per poder moure’s per la xarxa sense necessitat d’utilitzar el ratolí, per exemple.

Per aquest motiu a l’hora de crear una pàgina web podem tenir en compte diferents aspectes que faran que aquests col·lectius tinguin menys dificultats per accedir-hi. Cada programari és diferent i hem de saber que alguns ja incorporen per defecte elements que faciliten l’accessibilitat, però d’altres no i que, en aquests casos, cal descarregar-los amb connectors (plug-in) complementaris, que sovint són de pagament. Seguidament, us expliquem alguns aspectes mínims que podem incorporar a les nostres pàgines web per tal que siguin accessibles al màxim nombre de públic possible.

Persones amb discapacitat física

Teclat d'ordenador amb aparell braille

Teclat d’ordenador amb aparell braille

Generalment, les dificultats que pateixen aquestes persones estan relacionades amb la necessitat d’utilitzar el teclat i/o de clicar amb el ratolí. Les persones amb aquests tipus de discapacitat solen tenir un equip que els resol aquestes dificultats. Tenen adaptats el programari (és a dir, aplicacions informàtiques, processadors de textos, full de càlcul, presentacions…) i el maquinari (components físics de l’ordinador) per poder accedir a la informació que hi ha a Internet.

Us aconsellem que els faciliteu la feina, creant pàgines i entorns web clars i directes on trobar la informació sigui ràpid i no hagin d’anar d’un enllaç a un altre. Al mateix temps, també aconseguirem reduir al màxim el nombre de moviments que han de fer.

Persones amb discapacitat visual

Per a aquests usuaris, el més important són les característiques visuals del portal web. Aquestes tres són les més necessàries:

  • El color de fons i el color de les lletres: el contrast ha de ser notable, per tal de facilitar-ne la visió. Ho podem mesurar amb eines com: Colour Contrast Analyser: http://www.wat-c.org/tools/CCA/1.1/
  • La tipologia de la lletra: cal utilitzar una lletra clara com l’Arial, per exemple, i evitar lletres gruixudes i opaques com l’Algerian.
  • Ús de colors: és aconsellable no utilitzar gaires colors, ja que poden confondre l’usuari.

És important que el lloc web tingui l’opció d’augmentar o reduir la lletra a fi que l’usuari pugui modificar-la segons la seva necessitat. Però no tots els programaris tenen prevista aquesta funció en les seves versions gratuïtes.

Avui dia també existeixen programes específics que faciliten l’accés a les persones amb problemes de visió. Un exemple serien els programaris lectors de pantalla, com ara l’Speaker, que llegeixen el text que troben a les pàgines web. Però, un cop més, la seva instal·lació en certs blogs i pàgines web és de pagament.

Imatges

Fotograma de vídeo accessible (o fotograma de vídeo amb subtítols i intèrpret de llengua de signes)

Fotograma de vídeo accessible (o fotograma de vídeo amb subtítols i intèrpret de llengua de signes)

Les persones que utilitzen un programari lector de Braille per accedir a Internet, quan es troben amb una imatge la detecten com un “fons negre” si no és que aquesta s’acompanya d’una llegenda. Per això, és important que sota la imatge hi hagi una petita descripció. Això s’ha de fer sempre que siguin imatges decoratives, ja que quan parlem d’imatges rellevants, com poden ser gràfics o altres cal incloure-hi una descripció del que s’hi pot veure al costat o bé en un enllaç que porti l’usuari a la descripció corresponent.

Persones amb discapacitats auditives

Vídeos i gravacions de so

Per a les persones sordes, les orelles són els ulls. Per tant, necessiten que tot el que sigui so es traspassi a paraules. Si volem incloure al web un vídeo, cal que estigui subtitulat o sigui interpretat en llengua de signes. La subtitulació d’un vídeo és una acció fàcil i ràpida. La majoria de programes, com per exemple el Youtube mateix, permet fer-ho. Pel que fa la interpretació en llengua de signes, ja és tot una mica més complicat. Tot i això és un esforç que val la pena, si entenem que és una llengua utilitzada per part de la població i que els subtítols, en algunes ocasions, són difícils de seguir i que poden distreure l’atenció de les imatges que es veuen als vídeos.

En cas de no poder fer modificacions als vídeos, per manca de permisos o altres motius, podem fer una descripció breu o un escrit a sobre del vídeo, al costat o bé en un enllaç.

Lògicament, les gravacions de so han d’estar subtitulades o descrites, igual que els vídeos.

Si només s’hi sent música de fons no cal descriure ni escriure res, només cal transcriure el que s’hi diu, atès que l’objectiu principal que volem aconseguir és facilitar l’accés a la informació.

No hem d’oblidar mai el públic al qual va dirigida la nostra pàgina web. Si l’objectiu principal és la població general, hem de tenir en compte que el nivell cultural, de lectura i comprensió és molt divers.

Per aquest motiu, el llenguatge que utilitzem és molt important. No podem fer servir ni paraules massa tècniques, ni massa simples. Els missatges han de ser curts i clars i han d’anar directament a descriure el que es vol dir, ja que si són massa llargs o feixucs els usuaris busquen la informació en una altra banda.

Com a normatives legals, entre d’altres, trobem el Reial decret 1494/2007, de 12 de novembre, on s’aprova el Reglament sobre les condicions bàsiques per a l’accés de les persones amb discapacitat a les tecnologies, els productes i serveis relacionats amb la societat de la informació i els mitjans de comunicació social. I la Norma UNE 139803:2004, on es descriuen els requisits de l’accessibilitat dels continguts en pàgines web.

Com a curiositat, sabeu què signifiquen les sigles “A”, “AA”, “AAA” que trobem en algunes pàgines web?

Aquestes sigles estan relacionades amb l’accessibilitat. Les Pautes d’accessibilitat al contigut de la web, Web Content Accessibility Guidelines (WCAG), és una guia amb catorze pautes que proporcionen solucions als dissenys per fer-los accessibles i evitar així problemes d’accés a la informació. Aquestes pautes estan formades per punts de verificació lligats a una prioritat dependent de la seva importància:

  • Nivell A: és el requeriment més bàsic, sense ell alguns usuaris no hi podrien accedir.
  • Nivell AA: l’objectiu és eliminar barreres de comunicació. La manca de compliment dificultaria l’accés a la informació a determinades persones.
  • Nivell AAA: millora l’accessibilitat, però la manca de compliment no impediria l’accés a la informació.

La informació cal que estigui a l’abast de tothom. Hem de tenir en compte que com més accessible sigui la nostra pàgina web més usuaris la podran visitar.

Per a més informació:

http://bid.ub.edu/06w3c.htm#gl-structure-presentation

http://www.gencat.cat/web/cat/accessibilitat/Accessibilitat-PreguntesFrequents.pdf

http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_04/sot_3_03.html

Millores d’accessibilitat pel que fa a la telefonia mòbil

Telefonia mòbil al servei de la discapacitat visual

Per als qui tenen discapacitat visual, el gran repte de les aplicacions mòbils és facilitar la ” lectura “de la pantalla. El reconeixement de veu ha estat el gran avenç per a l’accessibilitat dels mòbils de les persones amb discapacitat visual, però aquest desenvolupament no s’ha aturat aquí.

Reducció del consum d’energia: Shades o com començar pel més bàsic.

Totes les aplicacions mòbils per persona dificultats en la visió suposen un altíssim consum de bateria. Si a més tenim en compte que s’usen durant moltes hores al dia, la bateria no resisteix molt de temps.

Per reduir en el possible el consum, es pot recórrer a l’app ‘Shades ‘, gratuïta i que permet baixar al mínim la brillantor de la pantalla, fins i tot a nivells inferiors dels que et permet el propi menú del mòbil.

Dispositius amb llenguatge Braille

Les avançades aplicacions per a smartphones fan que els invidents puguin triar entre el reconeixement per veu sintetitzada o el braille. Si l’usuari opta pel Braille podem referir dues solucions:

D’una banda, hi ha la app ” BrailleBack “que interactua amb TalkBack per oferir una experiència de so i tacte. A través de Bluetooth pots connectar qualsevol dispositiu de braille per traslladar el que aparegui a la pantalla l’dispostivo. També permet escriure en braille el text que vulguis incloure en el smartphone.

Recentment s’ha presentat també un mòbil, el B-Touch de Zhenwei You, amb pantalla tàctil-Braille. Inclou també sistemes de reconeixement de veu, lector de textos i escàner d’objectes.

Mobile Accessibility

Aquesta aplicació ha fet un salt endavant i ha creat una eina amb 10 aplicacions internes pensades especialment per a invidents.De forma intuïtiva pots accedir a funcions com Contactes, Alarma, SMS, Calendari, Correu Electrònic, etc, gràcies a que tota la informació textual es pot escoltar a través de la síntesi de veu.Si prefereixes rebre tot en braille també pots connectar un dispositiu especial.

TalkBack

Ja esmentat en els dispositius de Braille, Google ha desenvolupat aquesta aplicació per a usuaris amb visió reduïda. Permet navegar pel smartphone mentre l’app descriu mitjançant veu tot el que apareix a la pantalla, des d’eines fins a aplicacions, com ara llegirà els missatges de Twitter.

TalkBack permet personalitzar les comandes segons les teves necessitats, triant si vols alertes mitjançant vibracions, l’idioma o senyals de veu.

Actualment, la marca de mòbil més popular entre aquest tipus d’usuaris és Nokia per la varietat d’aplicacions que incorpora. En concret, la seva plataforma S60 de Symbian incorpora la tecnologia ” screen reader “. Es tracta d’una aplicació que reconeix i interpreta el contingut de la pantalla del mòbil i l’hi passa a una aplicació de veu que la ” llegeix “a l’usuari. Ha estat desenvolupada principalment per Nokia i altres fabricants com Lenovo, LG Electronics, Pansonic i Samsung i també està disponible per a la plataforma Windows Mobile.

Apple ha realitzat també desenvolupaments per apropar l’ús de l’iPhone a les persones invidents, com la tecnologia VoiceOver, que “llegeix” el que hi ha en pantalla en cada moment.

Una altra novetat relacionada amb l’iPhone és la Silicon Touch Iphone Case, que mostra un concepte especial de funda per iPhone, que permet a les persones cegues o amb problemes a la vista poder gaudir de la interfície tàctil del mòbil d’Apple. La Silicon Touch Iphone Case funciona amb la seva pròpia aplicació per poder brindar, juntament amb els botons amb relleu, accés a les funcions, així com una espècie de teclat QWERTY.

Accessibilitat-iOS

Aplicacions que faciliten la vida diària

Quant al desenvolupament de programes de programari i aplicacions per a mòbils, Google també ofereix una aplicació que permet gestionar el mòbil sense mirar la pantalla i que també és útil per a conduir. El programa interpreta el lloc on inicialment algú posa el seu dit, en concret sobre el número 5 de la pantalla, i per marcar els números, només cal lliscar el dit en la direcció desitjada. Per exemple, a dalt ia l’esquerra per l’1 i avall i cap a la dreta per al 9 Si hi ha errors, simplement es belluga el telèfon per esborrar l’últim dígit i el programa detecta el moviment.

Easy Walk és un servei de localització GPS que serveix d’ajuda a persones cegues, per saber en tot moment quina és la seva localització. El servei estarà disponible tot el dia ia més transformarà els missatges de text en missatges de veu.

Altres aplicacions de localització a través de navegadors, específiques per a mòbils i persones amb discapacitat visual, són TalkNav i Loadstone GPS. També, el Centre d’Investigació, Desenvolupament i Aplicació Tiflotècnica ( CIDAT ) – ONCE, posa a disposició dels seus usuaris un bon nombre d’aplicacions i revisors, com són el nou revisor de pantalles per a PDAs com “Mobile Speak Pocket “i el” Mobile Speak Smartphone “ .

Per a persones amb discapacitat visual, existeixen també magnificadors de pantalles  per a mòbils, PDAs i Smartphones, que funcionen conjuntament amb lectors de pantalles i són compatibles amb plataformes com la S60 de Symbian per Nokia i Windows Mobile, entre d’altres.

La companyia iVisit treballa en una nova tecnologia anomenada “SeeScan”, perquè el mòbil serveixi com a instrument per reconèixer objectes, basat en el concepte de “realitat augmentada”. Així, persones amb discapacitat visual poden “scanear” el codi de barres d’un producte (d’alimentació, per exemple) i una veu els indica el nom i característiques del producte. Està tecnologia estarà disponible per a versions de Symbian i per iPhones.

En l’àmbit del programari lliure, Google treballa en un “screen reader” lliure per Android i en nous desenvolupaments per a pantalles tàctils. Projectes de lectors de pantalla lliures com Gnome-Orca per GNU-Linux o NVDA per MsWindows s’han convertit en assistents alternatius a programes de pagament com Jaws o Windows Eyes .

De manera més general, el projecte “SlimVoice” pretén desenvolupar una aplicació que aporti una capa d’accessibilitat als nous telèfons que van apareixent al mercat. Aquesta capa d’accessibilitat, entre altres característiques, donarà suport per a síntesi de veu, suport per a visualització utilitzant dispositius de lectura braille i l’adaptació de la pantalla tàctil per crear una interfície d’ús per a persones cegues.

Aplicacions per altres discapacitats

Exemples del creixement i varietat de noves aplicacions per a persones amb discapacitat visual, que van més enllà de l’ús del telèfon mòbil com a instrument de comunicació, són ” Fagor Accessibilitat “per al control d’electrodomèstics o l’aplicació domòtica” Domomóvil “(Domotia-Vodafone) que permetrà als seus usuaris controlar equips quotidians a la llar com l’alarma o la climatització.

Les persones sordes o amb discapacitat auditiva, encara que estan una mica més apartades de les funcionalitats bàsiques d’un telèfon, també són objecte per al desenvolupament de nous projectes, alguns bastant prometedors, que intenten oferir més oportunitats, com MobileASL . Es tracta d’un programari desenvolupat per estudiants i professors de la Universitat de Washington que facilita la comunicació a través de signes amb el mòbil.

El dispositiu T-Loop , de Vodafone, és compatible amb els audiòfons i el telèfon mòbil, que permet a les persones amb problemes d’audició parlar sense. Movistar, per la seva banda, ofereix un 50% de descompte en la factura i una subvenció per al llaç d’inducció LPS-4 de Nokia. Aquest dispositiu evita les molestes interferències que sorgeixen entre el mòbil i els audiòfons o implants coclears.

Com a resum:

Com hem vist, per als que tenen discapacitats visuals, el mòbil que no tingui un dispositiva de pantalla, és com per a un mòbil sense display per a la resta de usaris. Tant el mercat com el programari lliure estan desenvolupant aplicacions destinades a grups d’usuaris minoritaris, com les persones amb problemes de visió, però amb característiques similars.

En l’àrea de la R + D amb impuls institucional, cal esmentar el projecte PYRAMIDE, que entre 2004 i 2011 va treballar l’ús del mòbil com una eina amb capacitats d’accessibilitat per donar resposta a la minva de capacitats sensorials que pateixen les persones, per facilitar la realització de tasques quotidianes, com pot ser el reconeixement de productes en un supermercat.

També es pot consultar informació sobre dispositius en alguns Butlletins de Patents. En concret, CEDITEC col· labora en l’elaboració d’un ” Butlletí de Vigilància Tecnològica “en les àrees d’e-Inclusió i e-Assistència, que recull la selecció actualitzada de patents relacionades amb” Dispositius d’ajuda a la mobilitat “.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Ciutadania, Col·lectius, Informació a la ciudadania i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s