Pels meus pacients: Per què no em faig el PSA?

pròstata

Encara que el títol sigui una mica provocador, no reflecteix més que la recomanació de la US Preventive Task Force de 2012 que diu literalment “no realitzar diagnòstic precoç de càncer de pròstata basat en la utilització del PSA” i ho justifica perquè hi ha suficient evidència científica que els danys poden superar els beneficis d’aquesta intervenció.

Després de dècades d’ús massiu d’aquesta prova, fins i tot en revisions mèdiques d’empresa, fins al seu propi descobridor el professor Richard Albin de la Universitat d’Arizona ha arribat a dir al New York Times “Mai vaig somiar que aquest descobriment, que vaig realitzar fa quatre dècades, desencadenaria un desastre per a la salut pública impulsat per l’ànsia de guanys”, i en la mateixa entrevista afirmava que l’anàlisi del PSA s’ha convertit en un ” desastre extremadament costós per a la salut pública” ja que en USA es gasten anualment uns 3.000 milions de dòlars en aquesta prova.

No tinc xifres espanyoles però la meva experiència de la consulta diària em fa suposar un panorama similar.

Però quins podrien ser els avantatges de diagnosticar precoçment un càncer de pròstata mitjançant el PSA?: Lògicament s’esperaria que es reduís la mortalitat per aquest tumor en ser tractat més precoçment, però les dades d’una àmplia revisió de la utilitat d’aquesta prova realitzada per la col·laboració Cochrane va mostrar que:

  • Efectivament s’augmenta la detecció del càncer de pròstata en un 30% i s’incrementa el diagnòstic de càncer de pròstata inicial en un 79%.
  • Però la mortalitat a causa del càncer de pròstata o la mortalitat per totes les causes és similar en els homes als quals se’ls ha realitzat el cribratge amb PSA que en els que no se’ls ha realitzat.

Però és que, a més, si l’anàlisi de PSA és positiu gairebé sempre es realitza una biòpsia de pròstata (que per si no ho saben no és una sola punxada sinó diversos) i si aquesta és positiva es realitza un tractament que pot consistir a extirpar la pròstata, en radiar o en utilitzar medicaments hormonals (antiandrògens) i tant la biòpsia com els tractaments poden produir danys als pacients.

Aquests danys són els següents:

  • Almenys 1 fals positiu en cada 1.000 cribratges
  • 1 de cada 3 als quals se’ls realitza la biòpsia tindrà símptomes molestos de moderats a importants, incloent dolor, febre, sagnat, infecció i dificultats miccionals temporals i l’1% seran hospitalitzats

Entre els pacients que són tractats

  • 2 de cada 1.000 desenvoluparan esdeveniments cardiovasculars importants a causa del tractament
  • 1 de cada 1.000 desenvoluparan trombosi venosa profunda o embòlia pulmonar a causa del tractament
  • 29 de cada 1.000 tindran disfunció erèctil a causa del tractament
  • 18 de cada 1.000 tindran incontinència urinària secundària al tractament
  • Menys de l’1 per 1.000 moriran a causa del tractament

També cal considerar els danys psicològics a causa de la preocupació pel fet de tenir càncer que es presenta en el 26% dels que són informats que tenen un PSA elevat davant del 6% dels que se’ls informa un resultat normal. Així mateix s’ha observat un augment del risc de suïcidi de més de 2,5 vegades en els homes als quals se’ls informa que tenen un càncer de pròstata i aquest risc és 8 vegades més alt en la primera setmana després del diagnòstic.

Després de totes aquestes dades comprendran que recomani als meus pacients asimptomàtics que no facin un PSA per capritx.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Consells de salut, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Pels meus pacients: Per què no em faig el PSA?

  1. drlopezheras ha dit:

    Gracias por el post.

    El pasado mes de abril en el Update 2014 hicieron una ponencia sobre el PSA. El resumen es el siguiente:
    Una revisión sistemática de 2012 que incluyo a los 5 estudios más importantes no encrontró diferencias en mortalidad por cáncer de próstata y mortalidad total para el cribado entre los 50-69 años. El último estudio realizado de los incluidos en esta revisión era de 2012, era europeo y solo incluía a personas entre 55-69 (quedaron fuera los de 50-55). Este estudio fue el único que mostró beneficio de cribado en reducción de mortalidad por cáncer de próstata pero no de la mortalidad total, aunque a costa de que más del 50% de los casos hubo falso positivo o un sobrediagnostico de un cáncer que nunca habría sido clínicamente significativo, por lo tanto el perjuicio superaba al beneficio.

    En marzo de este año ha salido un nuevo estudio europeo en el que propone una nueva forma de cribado, hacer un PSA único a los 60 años, y si es mayor de 2 continuar el cribado hasta los 70 años. Si es menor de 2 no continuar (esta recomendación es clara por debajo de 1, aunque en cifras cercanas a 2 podría ser beneficioso seguir el cribado unos años más y ver que ocurre). Con esta pauta se ha visto un descenso importante tanto en la mortalidad global y específica por cáncer de próstata.

    Quizás seguir esta recomendación sea una buena alternativa. PSA único a los 60 como cribado en pacientes asintomáticos y segun resultado >2 seguir el cribado hasta los 70 años, <2 no seguir el cribado.

    Os dejo el artículo que probablemente dará que hablar en cribado de prostata en lso proximos meses.

    Influence of blood prostate specific antigen levels at age 60 on benefits and harms of prostate cancer screening: population based cohort studyBMJ 2014; 348 doi: http://dx.doi.org/10.1136/bmj.g2296 (Published 28 March 2014)Cite this as: BMJ 2014;348:g2296 http://www.bmj.com/content/348/bmj.g2296

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s