L’OMS alerta que el 2020 la depressió serà la primera causa de malaltia del món occidental

El 18% dels catalans pateix trastorns de salut mental

La Organització Mundial de la Salut diu que la Depressió afecta a més persones que qualsevol altre trastorn mental i també que aquesta és una de les causes més importants del món de discapacitat.

Video psicoeducatiu de l’OMS sobre la depressió

La depressió: un greu problema de salud pública

Els trastorns depressius (amb una prevalença semestral del 7%) [Lépine et al., 1997]) estan caracteritzats per un curs recurrent i sovint crònic. La depressió implica un important patiment que disminueix enormement la qualitat de vida de l’individu i fins i tot suposa un risc de mort. Fins a un 15% de pacients que pateixen trastorn depressiu major es suiciden. Els alts nivells de suïcidi es consideren com a un important indicador de infradiagnòstic e infratractament de la depressió. Considerant els fets, no és sorprenent que la depressió pugui ésser a l’any 2020 la segona causa d’incapacitat als països industrialitzats, tal com refereix un recent estudi de la OMS. A Europa, en canvi, escala posicions i aquesta malaltia ja apareix en diversos estudis com a primera causa, per davant de malalties com la cardiopatia isquèmica, l’artritis, l’asma o la diabetis. Al nostre país la prevalença de persones que pateixen depressió se situa al voltant del 5%; això no obstant, només un 10% dels pacients arriba al psiquiatre i la resta d’afectats visita el metge general, altres especialistes o no van a cap metge, segons que revelava fa poc temps la Fundación Española de Psiquiatría y Salud Mental (FEPSM). Les raons per les quals es produeix aquesta situació són diverses i complexes, però probablement un dels factors fonamentals és l’estigma associat a aquesta malaltia i el prejudici social. És molt corrent, a més a més, subestimar la importància d’aquest trastorn i considerar-lo com una debilitat del qui el pateix, que es pot superar amb força de voluntat.

Depressió i tristesa

La tristesa d’un trastorn depressiu és diferent en grau i en quantitat de la tristesa que pateix una persona en moments en els quals la vida és especialment difícil. Generalment, els estats normals de dolor o de tristesa tenen efectes menys profunds i duren menys temps que els d’una depressió important. Si la persona pateix depressió, estem parlant d’una malaltia, que a més s’acompanya d’altres trets. Segons la FEPSM, els símptomes poden estructurar-se en cinc àrees importants:

  • Trastorns de l’afectivitat: tristesa, apatia, ansietat, irritabilitat…
  • Del pensament: alentiment, negativitat, pèrdua d’autoestima, idees de culpa, entre d’altres.
  • Alteracions en la conducta: abandonament personal, hopotonia general, inhibició/agitació, aïllament i plor.
  • Incidència en els ritmes biològics: inici a la primavera-estiu, millora al vespre i despertar precoç.
  • Símptomes somàtics: anorèxia, pèrdua de pes, insomni/hipersòmnia, astènia, disfuncions sexuals.

Cercant-ne l’origen

Encara que la causa directa d’una depressió no està del tot clara, sí que se sap que en els individus deprimits existeix una alteració d’alguns neurotransmissors cerebrals (substàncies químiques que les neurones utilitzen per comunicar-se entre si i que són fonamentals per a un funcionament correcte del sistema nerviós). Algunes alteracions en la bioquímica de l’organisme també poden provocar depressió. Així pot ocórrer en les malalties cròniques, el postpart, amb el consum de drogues o d’alguns fàrmacs, amb els canvis hormonals o fins i tot amb hàbits de vida determinats. Altres vegades la depressió no té un desencadenant clar, i el seu origen és en general multifactorial, és a dir, hi actuen diferents factors d’origen genètic, neurofisiològic i cultural. La depressió afecta més les dones, la seva incidència augmenta amb l’edat (les edats més proclius a presentarne són entre els 18 i els 44 anys), i fets socials com viure sense parella, estar a l’atur, ser jubilat o estar de baixa i viure en ciutats grans s’apunten com els factors de risc principals. La malaltia adopta diversos trets i formes segons qui la pateix:

Dones

“Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la depressió i l’ansietat són les principals malalties relacionades amb la discapacitat de la dona a tot el món. La freqüència dels dos trastons en les dones és el doble que en l’home des de la pubertat fins a la mitjana edat”, explica la professora Donna Stewart, presidenta de l’Associació Internacional per a la Salut de la Dona de l’Associació Mundial de Psiquiatria.

Les causes: La relació que existeix entre els estrògens -l’hormona femenina- i la síntesi de la serotonina, un neurotransmissor implicat en molts problemes psiquiàtrics, explica l’aparició d’aquests tipus de problemes associats als cicles reproductius en la dona. Així, en cada cicle en el qual hi ha un descens de la producció d’estrògens, augmenta el risc d’algun tipus de trastorn depressiu. Les dones també queden afectades per circumstàncies ambientals que en precipiten el desenvolupament, explica la doctora Stewart: les dones d’un nivell socioeconòmic més baix, si a més també tenen un nivell cultural baix, i les que han estat víctimes d’abusos en la infantesa o en etapes posteriors, tenen un risc molt alt de patir depressió.

Gent gran

La depressió és el trastorn mental més freqüent en els ancians. “En ells la tristesa com a símptoma nuclear pot tenir menys importància”, afirma el doctor José Ángel Arbesú, coordinador del grup de treball de salut mental de la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (SEMERGEN), “i presenten una simptomatologia somàtica important, com també hipocondries, i solen presentar canvis en la seva manera de ser, com ara tornar-se més irritables i menys sociables”.

Les causes: Segons que explica Arbesú, “els pacients ancians pateixen més malalties cròniques discapacitadores, algunes d’elles, com les neurològiques, alteren les vies neuroquímiques i els neurotransmissors cerebrals, de la mateixa manera que altres alteren els eixos neuroendocrins, i poden actuar com a causa de depressió. L’adaptació deficient a les malalties que van sorgint amb l’envelliment també pot ser desencadenant de la depressió en la persona gran”.

Nens i adolescents

Fa uns quants anys es pensava que els nens no patien depressions, cosa que lamentablement no és veritat. Això no obstant, el trastorn es fa més preocupant en l’adolescència, en què no crida tant l’atenció per la seva incidència com pel risc de suïcidi associat, una de les causes principals de mort en aquestes edats.

Les causes: Tal com passa en els adults, les causes de la depressió infantil i juvenil responen a la combinació d’una sèrie de factors com la història familiar, la salut física, les experiències traumàtiques, el perfil genètic i les alteracions en la bioquímica cerebral. El risc augmenta quan hi ha antecedents de depressió en altres membres de la família. En els adolescents, a més, hi influeix la inseguretat i fins i tot la infelicitat relativament habituals durant algun moment de l’adolescència, i, també, el consum d’alcohol i estupefaents.

Solters, aturats, urbanites…

Existeixen altres circumstàncies que la propicien: el risc s’incrementa en persones que han patit experiències traumàtiques a la infantesa, i els esdeveniments difícils de superar, com la pèrdua d’un ésser estimat, poden desencadenar una depressió. També les situacions cròniques d’estrès (a la feina, a la família). Els aturats (les persones que fa més de sis mesos que són a l’atur poden tenir fins a tres vegades més risc de desenvolupar un quadre depressiu), els solters i els qui viuen en les ciutats grans també tenen un risc més important de contreure la malaltia.

Les causes: Viure sense parella és un factor de risc a l’hora de patir depressió, i és que una de les aportacions Michigan (EUA) ha publicat un estudi en el qual deixen patent que assumir els problemes entre dues persones provoca menys maldecaps. I el suport psicològic que s’ofereixen els membres de la parella redueix el risc de malalties mentals relacionades amb l’estrès, l’ansietat i la depressió.

La malaltia mental, nefasta per a la salut física

Cada vegada hi ha més certesa que l’alteració de l’estat d’ànim, dominat per la tristesa, afecta la salut del nostre cos. The Lancet va publicar fa uns quants mesos els resultats d’una investigació que revelava que la depressió provoca un empitjorament de la salut superior al que causen altres patologies cròniques, com l’asma, la diabetis o l’artritis. Un altre estudi recent, anomenat DeDo (Depressió i Dolor) treia a la llum la dada que fins un 80% de les persones que van al metge general amb dolor inexplicable pateixen algun tipus de trastorn depressiu no diagnosticat.

Tractament a llarg termini

Els especialistes en psiquiatria consideren que “el diagnòstic, el tractament i l’evolució de la depressió han d’enfocar-se actualment com una malaltia a mitjà i llarg termini, i no com una malaltia a curt termini, com si només tractéssim un episodi depressiu únic”, assegura el doctor Miquel Roca, coordinador de la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital Joan March de Palma de Mallorca. En aquesta mateixa línia es manifestava el doctor Javier García Campayo, psiquiatre del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Miguel Servet de Saragossa, que estableix que, “al cap de cinc anys d’haver patit el primer episodi de depressió, la meitat dels pacients hi ha recaigut. D’aquests pacients, la probabilitat que tornin a tenir-ne un altre episodi és d’un 70%, i si n’han patit tres o més, la possibilitat d’una recurrència augmenta fins al 90%”.

El risc més alt

Aproximadament el 90% dels casos de suïcidi es relacionen amb algun trastorn mental, sobretot amb trastorns afectius. Això no obstant, la depressió és l’afecció psiquiàtrica més comuna associada amb el suïcidi, la qual cosa és preocupant. Es calcula que el risc de suïcidi en persones amb depressió és entre un 10% i un 15%. La depressió abasta una àmplia varietat de formes, de lleus a severes, de passatgeres a permanents, i el risc de suïcidi varia considerablement segons el tipus de què es tracta. És fonamental que les persones que la pateixen en les seves formes més greus rebin tractament per minimitzar el risc de suïcidi.

Advertisements
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Adolescent, Consells de salut, Malalties i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s