L’al·lèrgia primaveral

Arriba la primavera i amb ella tot floreix; els dies són més llargs, ens ve de gust estar al aire lliure i sembla que totes les coses agafen una altra lluentor. Esclaten els colors i la natura es reactiva. Tot reneix creant un ambient optimista i positiu.

Hi ha, però, algunes persones, potser vosaltres, que mai no parlarien de la primavera amb aquests termes, perquè lligat a aquest cicle estacional comença per a elles una època de gran malestar. Són tots aquells que es veuen afectats per l’al•lèrgia primaveral, que tot i no ser una malaltia dolorosa ni invalidant, sí que resulta molt molesta per la seva simptomatologia i pel cansament físic i mental que pot arribar a produir. Amb freqüència el principal símptoma és un degoteig nasal constant que acostuma anar acompanyat d’esternuts, picor al nas, al paladar i als ulls; també hi pot haver sensació de nas tapat, llagrimeig, tos i asma. 

En el món rural  com és el nostre entorn, l’al•lèrgia primaveral es produeix en el període de pol•linització de plantes com les gramínies, i arbres molt comuns a casa nostra com el plàtan, pi, olivera i acàcia, entre d’altres. La causa d’aquesta al•lèrgia, anomenada pol•linosi, és una hipersensibilitat de l’organisme en inhalar els grans de pol•len suspesos a l’aire. La contaminació i el fum del tabac agreugen els símptomes, mentre que passejar vora el mar els atenua.

La pol•linosi és una malaltia crònica que es repetirà cada primavera. El més adequat seria fer tractament preventiu durant l’hivern, per reduir la intensitat i la durada dels símptomes. Hi ha teràpies naturals que ens poden ajudar, en aquest cas, l’homeopatia.

Durant les crisis al•lèrgiques, la fitoteràpia ajudarà a rebaixar la simptomatologia amb infusions de plantes com la marialluïsa, llantén major, fumària o efedra, gràcies a les seves propietats antihistamíniques.

Per reduir la mucositat, a més de beure força aigua, forà bo excloure de la dieta la llet de vaca i els aliments processats o amb molts additius. Especialment en els nens, caldria evitar un excés de dolços, “chuches” i xocolata. Caldria cuinar sense greixos i incrementar en els menús diaris la presència de cereals integrals i fruites i verdures, pel seu contingut en vitamines B i C, betacarotens i quercitina. Una deficiència en vitamina C podria afavorir les manifestacions al•lèrgiques.

Per als adults, durant la primavera seria el moment de realitzar una depuració del fetge, perquè el seu bon funcionament assegura una correcta eliminació de toxines i a més, sembla que les al•lèrgies estan íntimament relacionades amb aquest òrgan.

El mètode i duració del drenatge hepàtic s’ha d’adequar a les característiques de la persona, segons edat, hàbits alimentaris, estil de vida, etc., per la qual cosa, serà bo consultar un professional. En línies generals, podem dir que s’hauran de retirar alguns aliments de la dieta, prendre plantes depuratives (carxofera, boldo, card marià) i activar la circulació limfàtica mitjançant el drenatge limfàtic manual.

CAUSES

_____________________________________________________________

Quan el sistema immunitari ha fabricat unes defenses (anticossos) que reconeixen un al·lergen determinat, es produeix l’alliberació d’unes substàncies químiques (per exemple, la histamina) que desencadenen una reacció, de gravetat variable, que provoca els símptomes de l’al·lèrgia.

El nostre cos entra en contacte amb l’al·lergen de diferents formes:

  • per contacte directe amb la pell o les mucoses
  • per inhalació
  • per ingestió
  • per injecció

Al·lèrgia al làtex

Es produeix en minuts o al cap de poques hores després d’haver estat en contacte, inhalat o ingerit les proteïnes del làtex presents en productes o objectes que contenen làtex o cautxú natural.

Cal tenir en compte que una gran varietat de productes del nostre entorn contenen làtex (globus inflables, guants, preservatius, gomes d’esborrar, xumets, tetines, pneumàtics, cinta adhesiva, matalassos, sola de les sabates, pilotes, roba esportiva, etc.). També contenen làtex alguns productes sanitaris (guants, esparadrap, sondes, taps de vials, mascaretes, tiretes, material quirúrgic).

Les persones amb al·lèrgia al làtex poden desenvolupar també al·lèrgia a diverses fruites i hortalisses, com el plàtan, el kiwi, l’alvocat, la castanya, la pinya, el préssec, la patata o el tomàquet, el que es coneix com “síndrome làtex-fruites”, degut a la similitud de les proteïnes al·lergògenes del làtex amb les d’aquests vegetals.


Al·lèrgia al pol·len, als àcars de la pols, al pèl d’alguns animals i a les espores dels fongs

La reacció al·lèrgica es desencadena quan un determinat al·lergen (pol·len, àcars de la pols, pèl d’animals o espores de fongs) entra en contacte, per via respiratòria i/o ulls (i en quantitat suficient) amb una persona sensibilitzada.

La majoria de les plantes que produeixen al·lèrgia pol·linitzen en els mesos de primavera (encara que algunes ho fan a la tardor i a l’hivern). El període de pol·linització de cada espècie és similar d’un any a l’altre, tot i que les concentracions ambientals de pol·len poden ser molt diferents en funció de factors climàtics (vent, pluja, etc.).

SÍMPTOMES

_____________________________________________________________

Els símptomes poden variar d’una persona a una altra. Els més comuns són:

  • tos i dificultat per respirar
  • picor al nas, als ulls, al coll, a la pell…
  • erupcions cutànies
  • llagrimeig als ulls i conjuntivitis
  • secreció nasal
  • esternuts
  • mal de cap
  • urticària
  • sibilàncies

Al·lèrgia al làtex

L’aparició dels símptomes pot produir-se de forma immediata o bé algunes hores després d’haver estat en contacte amb objectes que contenen làtex (en inflar un globus, en exploracions mèdiques, ginecològiques o dentals, etc.).

Els símptomes que poden aparèixer (de menys a més gravetat) són:

  • picor, inflor de la cara i les parpelles
  • picor de nas i d’ulls, esternuts, mucositat
  • picor o opressió a la gola, dificultat per empassar
  • dificultat per respirar, xiulets
  • mareig o desmai
  • pressió sanguínia baixa (hipotensió)
  • anafilaxi (reacció al·lèrgica greu que pot afectar tot l’organisme)

Al·lèrgia al pol·len, als àcars de la pols, al pèl d’alguns animals i a les espores dels fongs

Els símptomes habituals poden ser d’aparició aguda i de gran intensitat, i afectar a més a més la qualitat de vida de la persona que pateix l’al·lèrgia. Són els següents:

  • Rinoconjuntivitis: congestió nasal, esternuts, llagrimeig, enrogiment dels ulls…
  • Asma bronquial

DIAGNÒSTIC

_____________________________________________________________

Els al·lergòlegs són els metges especialistes que en fan el diagnòstic, i poden indicar les mesures preventives específiques així com el tractament més adient per a la patologia que presenti la persona afectada.

Algunes de les proves que pot demanar que es realitzin són:

  • Proves cutànies: consistents a inocular l’al·lergen a la pell i veure si produeix reaccions locals;
  • Anàlisi de sang: per determinar la presència d’anticossos específics per a determinats al·lèrgens, i
  • Proves d’exposició controlada: quan el diagnòstic encara no és clar, es pot realitzar un test de provocació ocular, nasal o bronquial amb l’al·lergen en estudi per demostrar la seva causalitat en l’al·lèrgia respiratòria, o un test d’exposició oral o injectat amb l’aliment o el medicament sospitós, per comprovar la relació entre la ingesta i els símptomes. Aquests tests es fan a l’hospital.

TRACTAMENT

_____________________________________________________________

Els medicaments que alleugen els símptomes respiratoris més utilitzats són els antihistamínics orals i els corticoides nasals per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors i corticoides inhalats per a l’asma.

En el cas d’anafilaxi o reacció al·lèrgica greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina) de manera immediata, i requereix assistència mèdica urgent.

La immunoteràpia consisteix en l’administració, per via subcutània o sublingual, a dosis progressives fins arribar a una dosis de manteniment, d’un extracte derivat de la font al·lergènica durant un període d’entre tres i cinc anys. L’objectiu és aconseguir que el sistema immunitari deixi de considerar aquell element com a estrany i no es produeixi l’al·lèrgia.

La immunoteràpia s’utilitza especialment per a l’al·lèrgia al pol·len, als àcars, al pèl d’alguns animals, a les espores dels fongs i a les picades de vespa i abella.

PREVENCIÓ

_____________________________________________________________

Les persones amb antecedents d’al·lèrgia a alguna substància concreta han d’evitar-hi qualsevol forma de contacte.

Al·lèrgia al pol·len

  • Durant l’estació pol·línica, tanqueu les finestres del domicili durant la nit. Així mateix, mantingeu les finestres del cotxe tancades quan hi viatgeu. En aquesta època s’heu d’evitar utilitzar la moto o la bicicleta, o bé cal que utilitzeu una mascareta.
  • No heu de tallar la gespa, escombrar terrasses o passejar per parcs o jardins on hi hagi les plantes a les quals sou al·lèrgics.
  • No heu d’estendre roba a l’exterior, ja que s’hi pot acumular pol·len.

Al·lèrgia al làtex

  • Utilitzeu materials alternatius al làtex.

Al·lèrgia als aliments

  • Eviteu els aliments que desencadenen l’al·lèrgia i altres de la mateixa família (per prevenir l’al·lèrgia creuada).
  • Mireu la composició dels aliments preparats i, si convé, demaneu la composició dels menjars als restaurants.

Al·lèrgia als àcars de la pols

  • Hi ha àcars preferentment als indrets on les persones passen més temps, i per tant és important adoptar certes mesures per tal d’evitar-ne la proliferació:

Dormitori:

  • Limiteu el nombre de mobles al mínim imprescindible, i tingueu sobretot mobles tancats i separats de la paret (per poder netejar la part de darrere);
  • L’existència de catifes, moquetes, cortines, tapisseries, pòsters, llibres, pelutxos, joguines, etc., augmenta la població d’àcars;
  • Feu la neteja amb un drap humit. Ventileu el dormitori completament, si pot ser cada dia. Després, tanqueu-ne les portes i les finestres durant la resta del dia. Eviteu utilitzar insecticides i ambientadors;
  • El matalàs ha de portar fundes protectores (que cal rentar cada setmana). Eviteu els matalassos o coixins de llana, i els cobrellits i edredons de plomes, i
  • Ventileu la roba guardada a l’armari abans d’utilitzar-la.

Resta del domicili:

  • En general, heu d’evitar objectes o superfícies que acumulin pols (moquetes, nines), i sobretot heu de tenir una atenció especial amb els sofàs i les butaques: cal que hi passeu l’aspiradora cada dos o tres dies.
  • Heu d’anar en compte si feu viatges llargs (ja que generalment a la tapisseria dels vehicles hi ha pols) i si feu estades en una casa que ha estat tancada força temps (per exemple, una segona residència). En aquest cas heu de fer-hi una neteja a fons com a mínim 24 hores abans que la persona al·lèrgica hi entri.
  • Hi ha altres mesures per al control ambiental com els acaricides, els aspiradors especials, els purificadors, els filtres especials, les fundes de protecció per a coixins i matalàs, etc. Evidentment, la seva utilitat depèn de no descuidar les recomanacions més bàsiques, esmentades més amunt.

Al·lèrgia a epiteli d’animals

  • En tots el casos, la principal mesura de prevenció és la retirada de l’animal de la llar (en el cas del gat, l’al·lergen pot romandre a l’ambient fins i tot quatre mesos després de la retirada de l’animal);
  • Com a mesura de prevenció, els infants atòpics no haurien de tenir animals a casa perquè tenen un risc més gran de sensibilitzacions. Record que els animals afavoreixen el creixement dels àcars de la pols, i
  • En cas que la retirada de l’animal no sigui possible:
    • Elimineu els reservoris d’al·lèrgens (sofàs, catifes, moquetes…);
    • Utilitzeu aspiradors amb filtre;
    • Renteu l’animal cada setmana. Al mercat hi ha productes que es poden aplicar després del bany per evitar, en la mesura que sigui possible, la descamació de l’epiteli, i
    • Eviteu l’entrada de l’animal al dormitori de la persona al·lèrgica.

Al·lèrgia a fongs

  • Eviteu llocs o objectes infestats amb fongs, com soterranis, cellers, zones amb fullaraca, pallers, etc., i eviteu tallar gespa i altres activitats semblants;
  • Eviteu una humitat a casa superior al 40% (és aconsellable controlar-ho amb un higròmetre) usant, si cal, deshumidificadors o aire condicionat (que estigui net);
  • Ventileu la casa cada dia, també a l’hivern, i tingueu una calefacció que no faci condensacions (vidres mullats per dintre);
  • Ventileu els banys i la cuina, i eviteu que la humitat que s’hi fa passi a la resta de la casa;
  • Vigileu que no es formin fongs darrere dels mobles, a dins dels armaris, als lavabos, a la cuina, etc.
  • No tingueu plantes d’interior, ja que la terra humida acumula fongs;
  • No segueu la gespa ni manipuleu restes vegetals, i
  • Traieu de casa (o aïlleu adequadament) substàncies que acumulin fongs, com gra, farina, fruits secs, patates, palla…
*Font: Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica

Més informació

Imatge i Font: Canal Salut
Advertisements
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Consells de salut, Consells pediàtrics, Infermeria pediàtrica, Malalties, Nen malalt, Salut, Salut Infantil i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s