5 de maig, Dia mundial de l’higiene de mans

Ignaz Semmelweis: “Una Historia Heroica

Ignaz Semmelweis, 1818-1865

A mitjans del segle XIX, encara no es coneixien els principis científic-epidemiològics de la transmissió de les malalties infectocontagioses. Pel que es produïen veritables epidèmies d’infeccions nosocomials als hospitals de l’època, com era el cas de la Febre Puerperal a l’Hospital General de Viena. Allà exercia com a Assistent d’Obstetrícia de la Sala 1 (Cap Dr Klein) des de 1846, un jove metge hongarès, d’origen jueu anomenat Ignaz F. Semmelweis, qui des de la seva època d’estudiant amb els doctors C. Rokitansky (Prof Anatomia Patològica), J. Skoda (Prof Clínica Mèdica) i F. Von Bri (Prof Dermatologia) havia observat l’alarmant mortalitat materna a causa de la Febre Puerperal, la qual oscil·lava al voltant del 40% de les parteres.

Semmelweiss va observar que la incidència de febre Puerperal era més alta a la Sala 1 (Dr Klein) on atenien els metges i estudiants de medicina, que la considerada en la Sala 2 (Dr Barcht) on s’atenien els parts per part de les llevadores de la maternitat. Després d’un estudi epidemiològic observacional va evidenciar que la mortalitat per sèpsia puerperal era del 18% a la Sala 1, en contra del 3% a la sala 2, pel que d’aquesta manera es va proposar descobrir les causes que determinaven la enorme diferència de la mortalitat materna. El metge hongarès, després d’una curosa observació, va proposar diverses hipòtesis: com la diferència de l’estat social, la presència de miasmes, la de la roba bruta, influències climàtiques, i fins i tot la influència religiosa que significava el pas del sacerdot amb l’acòlit i la seva campaneta atorgant la benedicció nocturna a les sales de l’hospital.

Semmelweis havia observat que els metges i estudiants que atenien a la Sala 1, on existia la més alta mortalitat, atenien les parteres després de realitzar les autòpsies i els estudis d’anatomia forense sense rentar-se les mans i molt menys, sense canviar les seves vestidures. Aquesta sospita va ser demostrada el moment en què mor amb un quadre clínic molt semblant a la sèpsia puerperal el Dr Kollechtka (Professor d’Anatomia) després d’haver-se tallat la mà, de manera accidental, amb un escalpel en una sessió anatòmica. La conclusió era molt òbvia, els metges i estudiants de la Sala 1 transportaven a les mans els exsudats cadavèriques que transmetien a les parteres en els seus tactes vaginals. Immediatament, Semmelweis va disposar que els metges i estudiants, abans d’atendre les parteres devien rentar-se, de manera obligatòria, les seves mans amb una solució clorinada (clorur càlcic), demostrant al poc temps el gran impacte d’aquesta simple mesura en la reducció de la mortalitat materna a menys d’un 2% i romanent baixa durant diversos anys.

Curva de tendencia porcentual de la mortalidad materna en el Hospital General de Viena 1841-1850

Tot i el sorprenent resultat que va determinar la higiene de mans en la mortalitat materna de l’Hospital General de Viena, i que va ser publicat en l’any de 1861 en la seva obra: “de l’etiologia, el concepte i la profilaxi de la febre puerperal”, Semmelweis va ser expulsat de l’Hospital de Viena pels seus superiors, els que mai van acceptar la contundent evidència científica de la seva investigació i intervenció perquè, a part de la seva egolatria, arrogància i dogmatisme, ells consideraven que les malalties es transmetien pels miasmes de l’aire. Els seus col·legues van arribar fins i tot a impedir o sabotejar la tècnica d’higiene de mans instaurada per Semmelweis; dues dècades després les teories microbiològiques de Pasteur, Koch i Lister van confirmar el gran valor científic del treball del metge hongarès.

Pintura de l’època: Semmelweis estimulant l’higiene de mans a la Sala 1 de l’Hospital General de Viena.

Després de més de segle i mig de les troballes de Semmelweis a qui devem considerar com “El Pare del Control de les Infeccions Nosocomials“, la higiene de mans és considerada la pedra angular en la prevenció de les infeccions hospitalàries.

Semmelweis va retornar a Budapest on va viure enmig de la solitud, la incomprensió i la demència. L’any 1865 va anar a l’Institut d’Anatomia de la Universitat, on després d’haver-se provocat una ferida amb un escalpel utilitzat en una autòpsia davant dels estudiants de medicina, mor al poc temps a l’edat de 47 anys, amb una malaltia similar a la sèpsia puerperal, a la qual tant va combatre en la seva heroica vida.

Font: www.higienedemanos.org

Tècnica del rentat de mans amb sabó

Tècnica del rentat de mans amb sabó

 

Font: CanalSalut
Advertisements
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Consells de salut, Llevador/a, Malalties, Salut, Salut Infantil, Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s