Anna Ruíz és doctora i investigadora de la Unitat de suport a la recerca de la Gerència Territorial Catalunya Central. Recentment, ha guanyat un Premi nacional pel seu estudi sobre els beneficis de caminar i com l’activitat físicapor millorar l’estat d’ànim i la socialització de les persones grans. A continuació ens en parla.
La soledat i l’aïllament social són condicionants de salut emergents en la gent gran de la nostra societat, especialment en les persones vídues, amb problemes crònics i depressió. Aquesta situació es relaciona amb una major morbimortalitat. La solitud augmenta el risc de sedentarisme, de tabaquisme, de consum excessiu d’alcohol i d’alimentació inadequada, la quantitat i la qualitat del son també es poden veure afectades en aquestes persones. Continua llegint →
Malgrat que la ingesta d’alguns aliments i una estructuració incorrecta de la dieta pot donar lloc a l’aparició de mals de cap, la veritat és que tant cefalees com migranyes es produeixen, de vegades, per altres factors que no tenen a veure amb la alimentació.
“Hi ha molts tipus de cefalees, però hi ha fonamentalment dos grans grups”, explica la metgessa de família de l’Institut Català de la Salut, Tamara Louro. “D’una banda, hi ha l’anomenada cefalea tensional, de major prevalença en la població general, una mena de dolor que, dit de forma senzilla, és com portar una espècie de casc que ens estreny el crani, i, d’altra banda, la migranya, que és un dolor més complex, més localitzat “.
Louro assegura que les visites a la seva consulta per migranyes i cefalees són freqüents , i que “en el cas de les migranyes, la dieta és un factor desencadenant a tenir en compte”. No passa així amb la cefalea tensional, de la qual no s’han trobat evidències científiques concloents sobre la seva relació amb la dieta.
En el cas de les migranyes no només l’alimentació pot ser un desencadenant, sinó també altres factors que cal estudiar de forma personalitzada , que van des de “l’estrès a les hormones, el dejuni, el clima, els trastorns de son, l’alcohol o la manca d’exercici físic “, a més, és clar, de factors genètics, assenyala Louro.
“En el cas de les migranyes, la dieta és un factor desencadenant a tenir en compte ”
Tamara Louro metge de familia de l’Institut Català de la Salut
El nutricionista de Medicadiet, Álvaro Sánchez, coincideix en que bona part dels seus pacients pateixen mals de cap freqüents, és a dir, “més de tres vegades per setmana de forma regular”. Sánchez està especialitzat en diabètics i obesos, “que solen tenir la glucosa molt alta o molt baixa , de manera que en moltes ocasions una bona estructuració de la dieta millora notablement els dolors”. Louro afegeix que, a l’hora de combatre les migranyes, és fonamental “una bona higiene del son, horaris de menjar regulars, exercici i evitar els aliments desencadenants”.
Els desencadenants: l’cheddar a les nous
És el que Louro denomina “aliments gallet”, és a dir que per si sols poden precipitar el mal de cap, i que sovint es poden descartar de la dieta per un mètode d’assaig-error . Són els aliments coneguts com precipitants, la ingesta unes tres hores abans s’ha relacionat amb l’aparició de la migranya .
Alguns dels més comuns són la xocolata, el plàtan, la fruita seca, els cítrics, els picants, el formatge anyenc (especialment el Cheddar), els lactis i alguns additius com el glutamat monosòdic, present en nombrosos productes processats. Louro recomana no retirar-los de cop , sinó fer-ho progressivament fins a trobar aquell que actua com a precipitant.
La febre ‘low-carb’
Per a Sánchez, moltes persones pateixen dolors freqüents de cap sense ser conscients que es deu a una incorrecta (o nul·la) ingesta de carbohidrats al llarg del dia. “Si no consumeixes suficients carbohidrats al llarg del dia i fas una dieta basada en proteïnes, és probable que et faci mal el cap, ja que el que tens és una hipoglucèmia”, assenyala.
Per evitar-ho, és fonamental “menjar una mica de carbohidrat en cada àpat, per garantir l’estabilitat dels nivells de glucosa en sang”. És fonamental, a més, no estar massa hores sense consumir-los, de manera que Sánchez recomana realitzar ingestes moderades cada tres hores i recorda que “els carbohidrats són també presents en la fruita”. “En moltes ocasions, prou un simple canvi en els horaris i estructura dels àpats per notar millora”.
Els aliments rics en histamina
L’alta concentració d’histamina en sang provoca gran part de migranyes. Això es deu a l’acció de la diaminooxidasa (DAO) , una hormona fonamental en la metabolització de les histamines, el dèficit dóna lloc a grans concentracions d’aquestes molècules en sang, que tenen un efecte vasodilatador i, per tant, poden ocasionar mals de cap.
Davant d’un dèficit de DAO, Sánchez recomana reduir la ingesta de productes rics en histamina, “que solen ser els aliments proteics com embotits, conserves de peix, marisc, peixos congelats i formatges”. Un altre aliment de consum freqüent ric en histaminas és el cacau , present en xocolata, dolços, la brioixeria, etc.
Cal anar amb compte, a més, amb alguns superaliments de moda, de consum molt freqüent, que també tenen una alta concentració de histamines, com l’alvocat. El chucrut fermentat i les conserves de verdures són altres aliments a evitar , segons Sánchez, per la seva alta concentració d’histamina.
L’alcohol
Per a Sánchez, l’alcohol és doblement perjudicial per als qui pateixen mals de cap. “D’una banda, és ric en histaminas, i per l’altre és hipoglucemiant , de manera que mai és recomanable”, afirma el nutricionista, que recomana eliminar completament de la dieta no només als que pateixin mals de cap, sinó a qualsevol pacient que aposti per una alimentació saludable.
El cafè
Malgrat que diversos estudis han relacionat el consum de cafeïna amb les cefalees , també és cert, per altra banda, que es dóna la paradoxa que “l’abstinència de la cafeïna és un motiu de mals de cap per a molts pacients”, assenyala Louro . Sánchez, per la seva banda, recomana reduir el cafè “i intentar esbrinar si en aquests mals de cap que es produeixen en reduir la cafeïna no hi ha també altres motius que podem estar passant per alt”.
El dèficit de vitamina B2 i la vitamina C
Diversos estudis científics han relacionat també el dèficit de vitamina B2 amb els mals de cap, cosa que, per Sánchez, sol ser menys habitual, ja que la majoria de persones presenta uns nivells acceptables d’aquesta vitamina , “present sobretot en els productes proteics , cereals i derivats “.
El mateix passa amb la vitamina C, que influeix en la síntesi de les postglandinas i podria ocasionar, si es produís un dèficit, mals de cap. La solució per garantir uns bons nivells de vitamina C és, per a Sánchez, tan senzilla com “ingerir cinc porcions de fruita i verdura al dia”. El nutricionista recomana, així mateix, apostar per aliments amb greixos insaturats, com l’oli d’oliva o els peixos blaus, ja que aquest tipus de greix té propietats antiinflamatòries.
Els peixos contenen, a més, àcids grassos essencials Omega 3, “que també tenen relació amb la inflamació”. Louro, per la seva banda, alerta que en ocasions un excés d’analgèsics durant un temps prolongat pot tenir també conseqüències i agreujar les migranyes en lloc de alleujar-les. “L’abús d’analgèsics pot acabar sent un factor que precipita i en ocasions es requereix fins i tot realitzar una neteja en alguns pacients amb migranyes”, afirma.
El Departament de Salut posa en marxa avui la campanya de vacunació contra la grip 2018-2019 per protegir les persones especialment susceptibles als seus efectes, com ara les qui tenen malalties cròniques, la gent gran, les dones embarassades i els professionals sanitaris. Aquestes persones poden rebre la vacuna gratuïtament al seu centre d’atenció primària de salut.
No n’hi a prou amb vacunar-se una vegada, sinó que cal fer-ho cada any perquè els virus gripals varien les seves característiques contínuament i la vacuna s’ha d’adaptar cada temporada per mantenir la seva efectivitat.
La vacuna no pot produir la malaltia perquè s’elabora a partir de virus gripals morts i els efectes secundaris, si n’hi ha, són mínims: molèsties locals lleus i, rarament, febre i malestar.
Recordeu que la grip no protegeix del refredat ni d’altres infeccions respiratòries víriques.
Font: Canal Salut Font video: Professionals d’atenció primària de Catalunya Central fan prevenció contra la grip d’una manera divertida. Música de Txarango, Músic de carrer, per cortesia de Discmedi S. A. Gerència Territorial Catalunya Central Institut Català de la Salut
L’Imma Tió, administrativa del consultori local de Gurb de l’EAP Vic Nord, coneixedora i amant de la natura, ens dona alguns consells per anar a buscar bolets.
La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.
Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.
L’interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten. Continua llegint →
L’ASPCAT presenta aquest primer d’octubre, Dia Internacional de les Persones Grans, la “Guia pràctica: Cuina de masticació fàcil”. El document s’ha elaborat conjuntament amb Fundació Alícia i proporciona un recurs útil per a cuidadors a l’hora d’elaborar plats de masticació fàcil a l’àmbit comunitari . Es tracta d’una nova actuació dins de la línia de treball de la promoció de l’envelliment actiu i saludable que des de fa uns anys està desplegant el Pla Integral per a la Promoció de la Salut mitjançant l’Activitat Física i l’Alimentació Saludable (PAAS) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya en el marc també del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) .
Adaptar l’alimentació en el cas de persones en situació de dificultats de masticació comporta reptes no només vinculats a la seva preparació culinària, sinó també a l’acceptabilitat per part dels usuaris relacionats amb les característiques organolèptiques de les preparacions. Això, pot ocasionar una reducció de la ingesta incrementant el risc de malnutrició en persones amb situació sovint de fragilitat.
Cal tenir en compte que gràcies a la millora de la salut i de la qualitat de vida, cada cop vivim més anys. L’esperança de vida de la societat catalana (83,63 anys al 2016; 86,29 per a les dones i 80,83 per als homes). és des de fa temps de les més altes del món. Aquest increment, juntament amb la caiguda i estancament de la fertilitat, han conduït la nostra societat cap a un progressiu envelliment i sobreenvelliment, seguint la tònica general de la resta de països del nostre entorn. L’any 2016, l’esperança de vida als 65 anys era del 21. 56 19,41 anys en els homes i un 23,43 per les dones i el 18,63% de catalans i catalanes tenien 65 anys o més, amb l‘índex de sobreenvelliment (la població de 85 anys i més amb relació a la de 65 i més) del 16.4%.
Les estimacions diuen també que en les properes tres dècades és molt probable que el grup de 65 anys i més es dupliqui, arribant a xifres molt properes als 2 milions i mig cap al 2050, amb un increment que encara serà més intens en el cas de la població sobreenvellida. Una de les conseqüències que es deriven d’aquesta tendència, és l’increment de la fragilitat i la dependència, amb la corresponent necessitat d’oferir solucions adaptades a possibles requeriments específics, com pot ser els cas de dificultats per mantenir una alimentació saludable.
Silvia Otín de l’EAP Sant Quirze de Besora ens explica com afrontar el problema de trastorn de conducta d’un fill adolescent.
L’adolescència és una etapa del desenvolupament que es caracteritza per múltiples canvis corporals, vivencials, hi ha una maduració del desenvolupament cognitiu i una necessitat de formar part d’un grup social, els pares passem a un segon terme.
Durant aquesta etapa, són molt importants els canvis cognitius atès que s’acaben de formar els neurotransmissors. És una etapa on sorgeixen moltes inquietuds per part dels adolescents. Són egocèntrics i estan centrats en les preocupacions del seu desenvolupament físic i aparença.
Un aspecte clau de l’adolescència és la capacitat de situacions de límits, sense que això sigui patològic. Continua llegint →
L´ABS Navàs-Balsareny ens recomana l’exposició “La Mari, el camí de les pedres i jo”. És una obra de l’artista vigatà Manolo Gómez que omple església parroquial de la Pietat de Vic fins el 28 d´Octubre.
L´artista i fill a l´hora de la Mari, exposa un treball realitzat durant els anys que va cuidar la seva mare afectada per la malaltia de l´Alzheimer. La cura, l’estima i la voluntat de relatar aquest procés progressiu a la degeneració des d’una doble perspectiva; la de fill i la d´artista. Dota al treball d’una gran perspectiva humana i conceptual. Un procés creatiu que intenta ordenar allò que la malaltia desordena, que intenta fixar allò que la malaltia descompon.
Les persones som memòria. Memòria de la pròpia trajectòria, plena de records, experiències, afectes i desafectes, de grans errors i petites heroïcitats , d’inferns i de cels. Memòria de la família, de l’entramat vital més íntim fet de persones i espais, de genètica i de circumstància, que han set terra, adob i aspre de la nostra identitat. Memòria de comunitat, de poble, de país, que fan la cultura que s´encarna en nosaltres.
Què som, qui som quan som cada dia una nova pàgina en blanc? Què en resta, doncs, de les persones, quan la memòria s’esborra?
L´amor, resta.
Horari:
AGOST
De dimarts a divendres: Matí d’11 a 13 h /Tarda de 16,30 a 19,30 h
Cèlia López, infermera de l’EAP Navàs-Balsareny ens explica què és la incontinència urinària i què podem fer per a controlar-la.
La incontinència urinària és la pèrdua involuntària d’orina. Pot afectar a dones i a homes de qualsevol edat però és mes freqüent en dones. Afecta a un 30% de les dones adultes i fins a un 50% en dones de la tercera edat.
Encara que l’impacte de la incontinència en la qualitat de vida de les persones afectades és elevat, només la meitat busca l’ajuda d’un professional. El 42% de les dones que tenen incontinència no consulta amb el metge o metgessa. Continua llegint →
La informació que es proporciona en aquest espai no reemplaça sino complementa la relació entre vosaltres i el vostre professional de salut, i en cas de dubte heu de consultar sempre amb el vostre professional sanitari de referència.
Anna Ruíz és doctora i investigadora de la Unitat de suport a la recerca de la Gerència Territorial Catalunya Central. Recentment, ha guanyat un Premi nacional pel seu estudi sobre els beneficis de caminar i com l’activitat física por millorar l’estat d’ànim i la socialització de les persones grans. A continuació ens en parla.
La soledat i l’aïllament social són condicionants de salut emergents en la gent gran de la nostra societat, especialment en les persones vídues, amb problemes crònics i depressió. Aquesta situació es relaciona amb una major morbimortalitat. La solitud augmenta el risc de sedentarisme, de tabaquisme, de consum excessiu d’alcohol i d’alimentació inadequada, la quantitat i la qualitat del son també es poden veure afectades en aquestes persones. Continua llegint 
