Ha arribat el bon temps i tots passem gran part del dia a l’exterior, on estem exposats al sol.
El sol té molts beneficis , ens aporta vitamina D molt necessària per la salut dels nostres ossos però té també molts efectes perjudicials.
L’ efecte negatiu del sol és el principal factor de risc del càncer de pell, la intensitat d’aquest efecte es troba en funció de diferents factors, però el perill existeix durant totes les èpoques de l’any. L’ exposició inadequada intermitent i intensa i les cremades solars són la principal causa de melanoma, el tumor més agressiu i mortal si no es diagnostica a temps. Però en el cas dels carcinomes, els tumors malignes més comuns, és l’ exposició continuada.
Malgrat és cert que l’estiu és l’època de l’any que el sol és més agressiu, la protecció solar no és una qüestió estacional. Cal que ens protegim del sol durant tot l’any, i quan practiquem activitats a l’aire lliure encara que estigui nuvolat, no només a la platja, piscina o quan prenguem el sol.
Especialment en el cas dels nens no hem d’oblidar el pati de l’escola,el parc o quan juguin a l’aire lliure. Els hem d’ensenyar a protegir-se ja que el 80% de la dosis de radiació solar es rep durant la infantesa i la joventut.
Amb hàbits saludables i constants davant el sol es reduiria en un 80% la incidència del càncer de pell
Us convidem a llegir el següent article de l’Hospital de nens de Barcelona sobre les mesures bàsiques en la protecció solar:
El sol és la causa principal del càncer de pell. En els darrers anys s’ha detectat un augment alarmant en el nombre de casos de càncer de pell entre les persones de raça blanca.
La proporció més gran de càncers de pell es produeixen en gent gran o adults d’edat avançada. No obstant això, també es pot veure en nens i adolescents.
Al desenvolupament de càncer de pell hi contribueix tota l’exposició solar acumulada durant tota la vida. Els nens dediquen més temps a activitats a l’aire lliure que la majoria dels adults, especialment a l’estiu. Bona part de l’exposició solar es rep durant els primers divuit anys de vida, per la qual cosa és imprescindible una protecció solar correcta.
Quines mesures bàsiques són aconsellables en la protecció de la radiació solar?
- La protecció contra el sol més econòmica i efectiva és mantenir-se a l’ombra. Busqui ombres en els espais oberts o proveeixi’s de para-sols.
- No s’han de fer exposicions prolongades al sol. Cal evitar les hores centrals del dia.
- Elecció d’un protector solar més adient.
- Vestir-se de forma adequada.
Per sort, la indústria ens ofereix una àmplia gamma de protectors solars.
Protectors solars: filtres físics o químics?
Els protectors solars contenen substàncies químiques que actuen d’una de les dues maneres següents:
- Absorbint la radiació ultraviolada i impedint-ne la penetració; són els filtres químics. Són orgànics i el seu espectre és més limitat que en els filtres físics.
- Filtres físics, que actuen reflectint la radiació ultraviolada. D’aquesta manera, s’impedeix la penetració cutània. Són les anomenades pantalles minerals o inorgàniques (mecanisme de reflexió pura de la radiació solar). Són d’espectre ampli.
Recentment s’han desenvolupat noves molècules orgàniques que tenen els avantatges dels dos tipus anteriors. Són les anomenades pantalles orgàniques.
Per tant, tria sempre un protector solar d’espectre ampli. Encara que bona part de l’efecte nociu del sol es deu a la radiació UVB, també cal protegir la pell de l’efecte de la radiació UVA.
Per nens millor triar les presentacions de línia infantil (perquè són de base més suau i no contenen perfums) i resistents a l’aigua, no tan sols per a activitats de bany, sinó també quan es duen a terme activitats que poden produir sudoració abundant (és a dir, en nens s’han de triar sempre). Aquests protectors solars estan pensats per durar més que els protectors normals en aquestes circumstàncies.
Com més elevat sigui el factor de protecció solar (FPS), més protecció proporciona: En els nens un factor de protecció superior a 30.
L’elecció del factor de protecció solar depèn del tipus de pell i de l’edat del nen:
- Els nens menors de sis mesos no tenen la capacitat natural de la pell per defensar-se del sol i poden desenvolupar cremades solars greus i de conseqüències greus. Per tant, no s’han d’exposar a la llum directa del sol.
- Entre els 6 mesos i els 2 anys, seria convenient escollir els fotoprotectors inorgànics (pantalles).
- A partir dels 2-3 anys es poden fer servir filtres químics o filtres combinats.
Cal tenir en compte que el protector solar no serà efectiu si no s’aplica correctament:
- Aquestes substàncies no actuen immediatament; per tant, s’hauria evitar l’exposició al sol fins al cap de 20 minuts d’haver-li aplicat el protector (aplicar abans de sortir de casa).
- No deixis d’aplicar-lo els dies ennuvolats.
- La renovació habitual dels protectors solars hauria de ser cada dues hores. No obstant això, amb contacte freqüent amb l’aigua, la renovació s’ha de fer amb intervals més freqüents.
- Aplica’l fregant i estenent-lo bé. Assegura’t que cobreix totes les àrees corporals exposades, especialment la cara, els peus i les mans del nen, com també les parts de les cames i dels braços no cobertes per la roba.
Elecció adequada de la roba en dies de sol
Vesteix el teu fill amb robes de color no gaire fosc, i no gaire ajustades. Les robes molt fosques protegeixen més de la radiació UVB, però són més caloroses. De totes maneres, el factor que influeix més a disminuir el pas de més o menys quantitat de radiació no és el color, sinó el gruix i el tramat estret del teixit. Algunes robes estrangeres mostren en l’etiqueta el factor de protecció solar que se’ls pot atribuir sobre la base de la seva capacitat de bloqueig solar. Per exemple, un FP de 40 (o UPF-40) o un de més elevat proporcionen una protecció molt alta. Un UPF-15, o superior, proporciona una protecció bastant acceptable. Si no duen aquestes etiquetes específiques, et pots fer una idea de la llum solar que deixen passar algunes peces veient la consistència de l’ombra que aconsegueixen projectar sobre el terra en estendre-les sota el sol (o bé veient quanta llum deixen passar a través seu en estendre el seu teixit estirat contra el vidre d’una finestra il·luminada pel sol).
Els nens sempre han de dur samarretes i altres peces corporals quan estiguin jugant, fins i tot si ho fan a l’ombra (per exemple: samarretes de cotó no ajustades).
S’han d’emprar gorres amb visera frontal, que projectin ombra sobre la part alta de la cara.
Cal posar-los ulleres de sol amb filtre per a radiació UV (han d’absorbir tant la radiació UVB com la UVA). Això protegeix la delicada pell que envolta els ulls i prevé, a més a més, el desenvolupament precoç de cataractes.
Recordem….
És erroni creure que no es pot cremar en un dia tapat. Els núvols atenuen la radiació UV, però la radiació difusa és prou intensa per cremar-se, llevat dels dies excepcionalment tapats amb núvols negres i baixos.
Ser jove no et fa immune a la radiació solar. És erroni pensar que el sol només fa mal a les persones grans. L’excés de sol és perillós, amb independència de l’edat.
«Si no sento calor quan estic al sol, no em cremaré». Aquesta és una idea falsa. La radiació ultraviolada no se sent, encara que arribi a les capes no superficials de la pell i exerceixi el seu efecte indesitjable.
El bronzejat és una reacció de defensa de la pell davant de l’exposició a la radiació UV i l’agressió que aquesta radiació li origina. Encara que té una funció protectora, només protegeix parcialment. No existeix, per tant, el famós «bronzejat saludable».
Cal proposar-se com a objectiu general el desenvolupament d’hàbits saludables per a tota la vida. Predica amb l’exemple. Res no educarà millor el teu fill que veure’t a tú aplicant-te sempre protecció solar.
Les vacunes són substàncies que s’utilitzen per a estimular la producció de defenses (anticossos) en el nostre organisme i que ens permeten obtenir protecció específica (immunitat) davant de determinades malalties infeccioses produïdes per microbis.
L’excessiva preocupació per menjar bé balla sobre una perillosa línia vermella. Traspassar-la pot ser l’inici d’una patologia coneguda com a ortorèxia, l’obsessió per menjar sa. Tot i que no està reconeguda en cap sistema de classificació mèdica, els experts la defineixen com “una obsessió pel menjar sa que comporta serioses limitacions en la vida de les persones que la pateixen”, explica Toni Grau, cap de coneixement i investigació de l’Institut de Trastorns de la Conducta Alimentària (ITA). 
